spacer.gif

1. BOMBO 5. CRESPELL 9. PAL DE JACOB
2. COCA DE VERDURA 6. DOBLEGAT 10. PASTÍS D'ANIVERSARI
3. COCARROI 7. ENSAÏMADA 11. LLONGUET
4. PANADA 8. GATÓ D'AMETLA 12. PA DE PAGÈS
1. BOMBÓ
Dolç petit de xocolata que presenta formes molt diverses; de vegades està farcit de fruita seca o confitada, de licors, de caramel, etc.  El terme bombó prové del francès bonbon, que significa “bo, bo”, és a dir, doblement bo. Els bombons representen la forma més exquisida de les llepolies i  habitualment s’usen com a regal per manifestar estimació i gratitud.
2. COCA DE VERDURA
Coca feta amb una massa de farina de pa, oli i/o saïm, coberta de bledes, ceba, all , julivert i tomàtigues i, de vegades, de carn o peix. Generalment, presenta una forma rectangular. La coca de verdura, la de pebres o la de trempó són  la versió balear de las coques salades que es fan a distints indrets  de la conca mediterrània, totes elles planes, però de diferents formes i amb diferents ingredients. D’aquí, la seva similitud amb la popular pizza.
3. COCARROI
Coqueta de pasta de farina de forma semicircular o de mitja lluna farcida de bledes amb panses i pinyons o de ceba. La pasta del cocarroi pot ser dolça o salada, segons s’afegeix o no sucre a la pasta. Igual que la panada de peix, el cocarroi era una menja quaresmal. Sembla d’origen semític, ja que el jueus durant la seva Pasqua consumien unes pastes amb la mateixa configuració.
4. PANADA
Pasta de massa sense llevat que té forma de capsa cilíndrica no gaire alta, amb tapadora feta de la mateixa pasta. El farciment pot ser de carn i/o pèsols, o de peix. Les panades de carn més típiques són les fetes amb carn de xot, que es mengen per Pasqua, les farcides de peix eren més pròpies dels dies de Quaresma. Etimològicament, la paraula “empanada” deriva d’empanar que significa «tancar una cosa amb pa per cuinar-la en el forn o fregir-la a la paella». Les empanades es coneixen des de fa molt de temps, van ser molt populars no només a les Illes, Catalunya i València a l’Edat Mitjana, sinó també a tot Europa fins a les darreries del segle XVII.
5. CRESPELL
Pasta seca feta amb farina, vermell d’ou, saïm i oli d’oliva, sucre i suc o ratlladura de taronja o llimona. Té forma de flor, d'estrella de sis puntes, de cor, de rombe, etc. L’origen és jueu i es relaciona amb unes pastes seques fetes sense llevat que es consumien durant la pasqua hebrea i que simbolitzaven el pa àzim que els israelites es van endur en abandonar Egipte. La forma d’estrella de sis puntes recorda l’anomenada estrella de David pels jueus, o segell de Salomó pels musulmans.
6. DOBLEGAT
Pastís de pasta de fulls de forma rectangular farcit de cabell d’àngel o de crema. El nom al·ludeix al fet que la pasta una vegada aprimada es doblega per tal que el farciment quedi enmig dels dos doblecs. A la Mallorca del segle XVIII són una de les mostres de les elaboracions amb pasta de fulls. Les primeres referències escrites del doblegat daten de l’any 1786.
7. ENSAÏMADA
Pastís de base rodona format per una massa envoltada en forma d’espiral, fet de farina, sucre, llevat, ous i saïm. Les mides són variables, poden ser individuals o grosses. Acostumen a ser llises o farcides de cabell d’àngel, de tallades de sobrassada i carabassat, d’albercocs, de crema, de nata, etc. És el producte de pastisseria més emblemàtic de Mallorca, encara que d’origen incert. Per a alguns, és hebreu i en situen el naixement abans del temps de la conquesta del Regne de Mallorca perquè sembla que un pastisser jueu ja les va servir al rei Jaume I. D’altres, suposen que és d’origen àrab, potser perquè la forma de l’ensaïmada recorda el turbant dels musulmans. N qualsevol cas, l’ensaïmada té concedida la Indicació Geogràfica Protegida i forma part del patrimoni gastronòmic de Mallorca.
8. GATÓ D’AMETLA
Pastís que s’elabora amb la mescla d’ametles triturades, sucre i ous, i amb l’afegit de ratlladura de llimona. Se serveix amb sucre en pols al damunt i presenta forma circular. El nom deriva del francès gâteau, pastís, i pareix que té l’origen a la cuina gal·la del segle XVIII, encara que els pastissos fets d’ametles es consumien temps abans. En tot cas, ha quedat com a patrimoni original illenc, i és el resultat d’una simbiosi entre la cuina francesa, que va aportar l’art de cuinar-lo, i la mallorquina, que, amb els extensos conreus d’ametllers, hi va aportar la matèria primera. I així va ser com le gâteau d’amandes va esdevenir gató d’ametles.
9. PAL DE JACOB
Pastís petit en forma de pal, farcit generalment de crema o nata amb distintes cobertures: de caramel, xocolata, etc. Per a l’elaboració s’usa una massa de farina escaldada i esponjada amb ous, anomenada pasta choux o petisú, d’origen francès i que significa col, per donar origen al nom de les conegudes lioneses, paregudes a unes petites cols farcides de crema o nata, que després van derivar en el Pal de Jacob, de forma més allargada i que pel nom es relaciona amb el patriarca bíblic Jacob.
10. PASTÍS D’ANIVERSARI
Pastís de forma generalment rodona amb una base de pa de pessic o de pasta trencada amb diversos farciments i/o cobertures possibles, de distints gustos i decoracions. És costum celebrar els aniversaris amb un pastís gelat amb el de la persona o la inscripció “felicitats” escrita amb nata o xocolata. El costum més generalitzat és clavar-hi unes espelmes petites, tantes com anys es compleixen i el que fa anys les bufa per apagar-les després de demanar un desig.
11. LLONGUET
Pa petit amb sal, de superfície consistent i molla flonja, de forma ovalada, amb un solc al llarg de la part superior. El nom significa que és un pa petit més llarg que ample –oblong-, paraula de la qual deriva l’arrel llong. És una peça de pa artesà originària de Catalunya, que va arribar a Mallorca -especialment a Palma, on es fa fer molt popular- als anys quaranta i cinquanta. És un panet molt apropiat per fer entrepans.
12. PA DE PAGÈS
S’elabora mesclant la farina amb l’aigua i afegint-hi llevat i es caracteritza perquè és de forma rodona i no té sal. Pot ser blanc o moreno, segons el grau de refinació de la farina usada. El pa original i tradicional és el pa obscur (moreno), que es pastava una vegada per setmana i es coïa al forn de llenya. A mesura que es van anar perfeccionant els sistemes de refinació, es va anar elaborant amb farina més blanca. Aquesta farina era més cara que l’altra, per aquest fet menjar «pa blanc» era signe d’un cert nivell econòmic. No obstant això, amb el pas del temps, a mesura que s’ha reconegut la importància de la fibra en la nutrició, el pa moreno ha anat guanyant valor. L’olor és un poc més forta que la del blanc, la molla és de color marró més o menys obscur, la crosta és més gruixada i fosca, i en perllonga la conservació. Una de les millors qualitats que té és que es manté bla durant més temps que les barres d'origen francès. En no tenir additius químics, l’endemà és tan bo com el dia anterior.
 

© 2017 Forners i Pastissers de les Illes Balears.
C/ Josep Darder Metge, 28 - Entl. A. 07008 Palma de Mallorca
T 971 276 145 - F 971 276 161